El maluc (o articulació coxofemoral) és l'articulació formada per l'acetàbul i el cap del fèmur. La seva funció principal és mantenir-nos dempeus i facilitar la deambulació. La flexió de la cama per poder posar-nos les sabates o els pantalons, pujar a un cotxe, o pujar les escales, es realitza gràcies a aquesta articulació.
Malalties del maluc
Són moltes i variades les malalties que poden afectar el maluc. La més freqüent és l'artrosi, que es tracta d'un procés degeneratiu condral i osteoformatiu que provoca dolor i impotència funcional articular. L'artrosi es relaciona amb l'edat, però en ella influeixen factors genètics i factors externs, no presentant-se de la mateixa manera en uns pacients que en uns altres.
Altres patologies morfològiques, com la displàsia de maluc, la malaltia de Legg-Calvé-erthes o el conflicte femoroacetabular, o inflamatòries com l'artritis reumatoide, també poden derivar en una artropatia de maluc.
Una altra malaltia que ocorre amb una certa freqüència en el maluc és l'osteonecrosi del cap femoral (ONCF). Aquesta malaltia (d'origen incert en la majoria dels casos, encara que existeix relació directa amb el consum d'alcohol, el tabaquisme i els tractaments amb corticoides i quimioteràpics de llarga durada) comporta la mort de les cèl·lules òssies del cap femoral, la qual cosa provoca un mal articular que pot evolucionar a artrosi ràpidament.
Quan la patologia articular es troba molt evolucionada, produint dolor no tolerable i impotència funcional per a les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), el cirurgià ortopèdic especialista en maluc ens proposarà el tractament mitjançant la implantació d'una pròtesi total de maluc.
La pròtesi total de maluc és un dels majors avançaments de la cirurgia ortopèdica d'aquest segle. El pioner en el desenvolupament de la tècnica i els materials utilitzats va ser un cirurgià anglès anomenat John Charnley, a principis dels anys 60.
La raó més freqüent per a col·locar una pròtesi total de maluc és eliminar el dolor, la incapacitat de moviment i la limitació de l'activitat normal, que és causada per una destrucció severa de l'articulació en la majoria dels casos per un procés degeneratiu (per exemple l'artrosi) en el qual han fracassat altres tractaments.
Què és una pròtesi de maluc?
Aquesta tècnica consisteix en la substitució de l'articulació danyada per una articulació artificial denominada pròtesi, que consta de dos elements que es col·loquen en la pelvis i en el fèmur respectivament en substitució de l'articulació.
El propòsit principal de la intervenció és restablir, en la mesura que sigui possible, l'anatomia i funció del maluc, a fi de controlar el dolor i permetre la recuperació funcional de l'extremitat afecta.
Quins tipus de pròtesis de maluc existeixen?
En el nostre centre hospitalari són diverses les opcions de pròtesis utilitzades. La selecció de les mateixes dependrà del cirurgià després d'avaluar el seu cas. En general, als pacients joves se'ls implanten pròtesis que van directament a l'os mitjançant tècniques d'impacte, mentre que als pacients més ancians, se'ls implanten pròtesis que van unides a l'os mitjançant un ciment químic denominat polimetilmetacrilat. Altres factors determinants del tipus de pròtesi a seleccionar, a més de l'edat, són el sexe, l'aspecte del fèmur en la radiografia o la coexistència de malalties de l'os com l'osteoporosi o altres que puguin afectar la qualitat òssia, així com també l'existència o no de patologia de la columna lumbar.
Quins tipus d’abordatges quirúrgics utilitzem?
Per a aquesta intervenció existeixen diferents tipus d'abordatges per arribar fins a l'articulació del maluc. L'opció més freqüent utilitzada en el nostre centre és l'abordatge posterolateral de maluc, que ha demostrat molt baixes taxes de complicacions associades. Aquest abordatge es realitza amb el pacient col·locat en decúbit lateral (de costat), entre els músculs de la cuixa i el gluti. L'elecció d'altres possibles abordatges quirúrgics dependrà de factors morfològics o patològics dels pacients, sent també freqüent l'ús de l'abordatge anterolateral si el pacient el precisés.
